Ara estem a:

http://stcugat2.blogspot.com[@more@]

Desactiva els comentaris

Striptease de monsieur Recoder

“Striptease: Manifestació exhibicionista dels sentiments més íntims.” segona accepció del mot segons el Gran Diccionari de la Llengua Catalana.

A l’entrevista que la revista Ateneu ha fet als candidats a l’alcaldia, que es presenten a les eleccions municipals del proper dia 27, i publicada el 3 de maig, es formulava, entre d’altres, la següent pregunta:

“Com es fomentarà la participació i l’associacionisme ?"

El senyor Recoder respon, “Diuen que la Participació Ciutadana està en crisi. Vivim en una societat que va de bòlit i que per manca de temps delega la facultat de participar a l’administració o a un grup molt reduït de persones amb una representativitat dubtosa. Elaborarem un Pla Local de Participació Ciutadana que defineixi el camí a seguir en els propers anys”.

Aquestes declaracions són un striptease polític de la idea que aquest senyor té de la participació a Sant Cugat.

Sr. Recoder, quan vostè diu literalment “un grup reduït de persones amb una representativitat dubtosa”:

Es refereix als membres de les associacions de veïns, que són escollits democràticament cada un o dos anys mitjançant assemblees obertes de veïns?

Es refereix a un de tants grups de persones, que treballen per a la comunitat fora de hores, invertint temps de la seva vida familiar?

Es refereix a un de tants grups de persones, que, dia a dia, refan la seva il·lusió pel servei als seus veïns, encara que això els faci anar de bòlit?

Es refereix a les associacions de veïns, que es troben amb tot tipus de entrebancs cada vegada que volen organitzar actes?

Es refereix a les associacions dels districtes, que han abandonat els consells i els grups de treball per què estan fartes de sentir sempre les mateixes promeses, les quals sempre queden en això: promeses?

Es refereix a les associacions dels barris, que estan desil·lusionades per no ser escoltades o per veure com l’administració es torna enrera de promeses fetes? Per exemple, que a una d’elles ara se li negui una escola bressol promesa?

També diu literalment “Elaborarem un Pla Local de Participació Ciutadana que defineixi el camí a seguir en els propers anys”.

Sr. Recoder, vostè gosa pensar que la gent se’l creurà? Vosté ha fet tot el possible durant aquests quatre anys per a que no s’aconseguís l’aprovació d’un nou ROM (Reglament Orgànic Municipal) i, més concretament, tot el que estava relacional amb la participació ciutadana.

Si ni tant sols ha estat capaç d’aplicar l’articulat de l’anterior ROM per a aprofitar allò que de bo tenia!

També diu “que per manca de temps delega la facultat de participar a l’administració”

Senyor Recoder, com sap vostè que li han delegat la participació ciutadana!? Fer aquesta afirmació mostra un tic perillós molt poc democràtic, per dir-ho suau. Penso que això és el més greu de tot el que mostra en aquest striptease. Arrogar-se facultats pertanyents al poble és propi d’altres sistemes polítics que no cal definir ara i aquí, però que tothom coneix. Sant Cugat centre, barris i districtes, no són patrimoni de ningú ni de cap partit o coalició política; són dels i pels ciutadans.

Li recomano llegir el següent fragment de la ponència de Joan Subirats, catedràtic de Ciència Política de l’UAB, que sota el títol “QUINS MUNICIPIS PER A QUIN FUTUR? – El paper dels ajuntaments en el futur de les comunitats locals” es va presentar al II Congrés de Municipis de Catalunya, 2004

“Els mecanismes representatius segueixen constituint l’eix de legitimació de les autoritats locals, però cada cop tothom és més conscient que cal desenvolupar noves formes de participació i implicació ciutadana que permetin ampliar la legitimat de decisions significatives per la comunitat, i acostar la gent a la complexitat de les decisions públiques. Les comunitats locals que no tinguin capacitat per debatre i decidir sobre el seu futur i els grans temes de la convivència col·lectiva, veuran com el mercat i altres agents decideixen per ells, aprofitant-se de la migradesa de recursos dels municipis. I, aleshores, l’espai públic serà vist com una cosa residual i els interessos col·lectius com una realitat sotmesa estrictament a les pressions dels més forts. O aconseguim governar amb la gent, o ens governaran els interessos d’alguna gent. “

Jaume Massanés i Papell

 

[@more@]

Desactiva els comentaris

Llibertat d’expressió ?

Comuniquem a tots els lectors que consultaven al nostre bloc http://buasc.bloc.cat/ mitjançant l'enllaç existent en la web de SantCugat.Info, que aquest mitjà de comunicació ha eliminat el nostre enllaç sense previ avís.

Feta la consulta corresponent resulta que aquest espai sempre gratuït, té ara un cost de 250 euros si volem a ser presents fins passades les eleccions municipals. Després tornarà a ser gratuït

Ni econòmicament ni èticament ho podem acceptar i per això us recordem que també podeu accedir directament al nostre bloc: http://buasc.bloc.cat/

[@more@]

Desactiva els comentaris

L’estil Recasens

La gent de Sant Cugat, els seus politics i moltes associacions  ja coneixen des de fa temps l’estil de fer política del senyor Recasens.Quan falten arguments per donar resposta a un escrit que molesta al -poder establert- li demanen sempre que faci la feina bruta de contestar sense miraments. El senyor Recasens ho ha tornat a fer en el Diari de Sant Cugat del passat  dia 27 d’abril fen unes critiques personals molt greus basades en falsedats. 

Diu que jo vaig ser un dels negociadors del pacte de govern CIU-ERC i que vaig estar d’acord amb els projectes d’urbanitzar els districtes.  Ell sap perfectament que no és veritat ja que en aquell moment jo era solament un militant de base. Ell si que estava present a les negociacions.

Diu que jo vaig estar d’acord amb el projecte d’urbanització de la plaça de Borràs i em demana que recordi les reunions de seguiment del pacte. Una altre incongruència ja que vaig dimitir com president d’ERC el 30 de març del 2005.

Senyor Recasens o vostè té problemes greus de memòria o simplement menteix. Si és així és molt greu i li exigeixo una rectificació publica. 

També diu que tota la culpa del retràs de cinc anys per solucionar el desdoblament de negres i pluvials de Mira-sol és de la Generalitat. Aquesta excusa ja l’ha fet servir també  moltes vegades a La Floresta i a Les Planes i de tant insistir ningú se’l creu.  Vostè sempre ha estat al corrent d’aquest tema i sap molt bé de què parlem. 

Desprès de dos anys sense cap activitat política ara manifesta que he canviat de jaqueta i que em falta coherència. Vostè sap el que realment és la coherència ? 

Per mi la coherència és entendre que fer política és estar al servei de la gent. No que la gent sigui un instrument per fer la política de cadascú.Durant molts anys he treballat per la gent des de les associacions, entitats i moviments veïnals i en contra de les injustícies d’un ajuntament egocèntric i sord, és justament per això que he cregut convenient fer-ho ara des de la política més activa. Ho entén ?

Senyor Recasens, en una cosa si estem d’acord, els ciutadans no són ingenus i tenen memòria històrica, és per això que el coneixen tant bé. 

Jaume Massanés i Papell

 

[@more@]

Desactiva els comentaris

Civisme i Serveis a Coll Fava

No tot es del 100%

 

Fotografies de civisme

Fotografies de serveis

[@more@]

Desactiva els comentaris

Eleccions, Democràcia i Transparència

S’apropen eleccions i, arreu del país, partits i coalicions ultimen els seus programes per intentar convèncer a la ciutadania que, la seva, és la millor opció i, sobretot, per que els votin. Segur, però, que molta gent ja té decidit a qui votarà independentment dels programes i sense haver valorat les propostes de cada candidatura, doncs, tot i que en les municipals es podria esperar el vot més en funció de la realitat local concreta i de les polítiques actives que cadascú proposi, probablement la major part de les persones votaran molt més des de l’adscripció “ideològica” que per altra cosa, quan, en un àmbit tant proper com és aquest, semblaria lògic, possible i convenient que, almenys una bona part de la gent votés en funció d’un programa que respongués als seus interessos, necessitats i desitjos, més que lliurar un xec en blanc per un acte de fe en uns “suposats ideals”.

Pel meu parer això és una llàstima, o millor dit un error. El vot captiu, sobretot en l’àmbit municipal, em sembla del tot desencertat.  Mai he cregut que cap opció política tingui dret legítim de demanar fidelitat als votants per la seva cara bonica, la fidelitat s’ha d’aconseguir amb programa, compromís i compliment, i, sobretot, donant comptes i assumint responsabilitats. 

A Sant Cugat, el nostre municipi, també tindrem diferents candidatures (sembla ser que 9) amb propostes de tota mena en els diferents àmbits (urbanístic, social, cultural, mediambiental, pressupostari, habitatge, equipaments, participació, immigració,  …) i, segur que també, com a tot arreu, molta gent ja té decidit a qui votarà, sense conèixer els programes ni comprovar si les seves opcions personals, interessos, necessitats i desitjos coincideixen més amb les propostes d’aquells a qui pensa votar, que amb les d’algun dels seus adversaris.  

No pretenc dir quin programa considero millor (no els conec encara) ni dirigir (a priori) el vot de ningú cap a una candidatura concreta, però si que voldria introduir uns elements que ajudessin a la reflexió entorn d’una qüestió bàsica de tipus general que no sé com la plantejaran (si és que ho fan) les diferents candidatures: l’aprofundiment democràtic en l’àmbit municipal.  

És inqüestionable que la democràcia ha d’impregnar tot el conjunt de la política municipal, però hi ha dos elements fonamentals per poder créixer en democràcia: la participació i la transparència. Evidentment resulta més complicat (i més conflictiu) instrumentar la participació (entesa com un element de decisió), que no la transparència i, sobretot, si hom planteja la transparència en un àmbit concret, com per exemple, el pressupostari. En aquest aspecte es pot dir que només és una qüestió de voluntat política. 

La transparència pressupostària, tot i que no és en si mateixa un element de participació, en el sentit de decidir, si que permet una certa participació, fent el seguiment i el control de com es gasten els diners de tots i de cada un dels ciutadans, informant amb detall del destí del diner públic: quan s’ha gastat per una determinada cosa, on han anat a parar els diners, qui els ha cobrat i perquè. I per tal que tothom pugui saber això, només caldria fer una cosa tan simple com és penjar a la pàgina web, els pressupostos municipals exposats de forma clara i entenedora i, el que és més important, la seva realització!, detallant qui i per a què ha cobrat des del primer a l’últim euro.

Per tant, doncs, considero que per avançar en democràcia, seria molt interessant que els partits i coalicions que es presentaran a les eleccions per formar part del consistori de Sant Cugat, integressin en els seus programes la proposta de transparència pressupostària, amb el compromís de portar-la a terme si formen part de l’equip de govern o d’impulsar-la si es queden a la oposició; personalment estic disposat a donar el meu vot a qui ho faci I, fins i tot, no descarto la possibilitat de suggerir i d’impulsar una Plataforma de suport (des de la independència, en el sentit no partidista), per a recomanar i animar als santcugatencs i santcugatenques que votin per la força o forces que s’hi comprometin. 

Joan Contijoch  

[@more@]

Desactiva els comentaris

Despullant Monsieur Recoder (I)

Senyor Recoder, m’han explicat que està molt preocupat pels resultats de les eleccions municipals del proper maig, que la gent del seu partit li ha demanat que mantingui com sigui l’alcaldia de Sant Cugat ja que és una de les poquíssimes ciutats grans que li  queden amb alcalde de CIU.

 

Què podria fer? De cop se’n recorda que als districtes hi ha una borsa d’uns 14.000 habitants, mes o menys, que durant quaranta-cinc mesos han estat oblidats. Decideix començar per Mira-sol, on hi ha 8.500 habitants. Pensant-se que els seus veïns  són ingenus, es disfressa d’encisador i en les darreres setmanes surt del seu castell i baixa molt sovint a la plana acompanyat de tota la seva fidel comitiva i dels mitjans de comunicació, per fer-se moltes fotografies i explicar les meravelles que es fan o faran  al nostre districte.

 

Bé doncs, com la majoria d’encanteris de feria, resulten ser una enganyifa.

 

Primer encanteri: Quan parla de la nova centralitat de Mira-sol amb la remodelació de la plaça Borràs com una millora per als mira-solencs falta a la veritat. El motiu de la remodelació no és cap altre que facilitar la mobilitat i potenciar els serveis del nous veïns del Turó de Can Mates. Aquesta plaça ha estat sempre un lloc de trobada a Mira-sol, l’única centralitat durant més de quaranta anys. L’estació era punt de trobada, amb el forn de tota la vida, el quiosc per comprar la premsa, el bar-cafè on llegir el diari, el parc segur per als infants, el lloc on esperàvem els nostres familiars i amics que arribaven de Barcelona…

 

Què hi tenim, ara?  Una gran zona grisa de ciment sense arbres, la parada de l’autobús més lluny, en una perillosa rotonda, un carril bici i passos de vianants també perillosos, unes fonts de disseny impracticables, cap lloc per deixar el cotxe i poder agafar el tren, augment brutal de circulació i mes contaminació. En definitiva, una altra obra de disseny feta sense pensar en les persones.

 

Segon encanteri: Anuncia que la urbanització total de Mira-sol serà una realitat a finals de 2008. Però aquí potser caldria fer una mica de memòria. Senyor Recoder, li vull recordar una reunió amb representants veïnals de finals del 2002, en què estàvem vostè, jo i altres persones i en què se’ns va dir que l’increment del percentatge de contribució a pagar pels veïns s’explicava pel seu objectiu d’enllestir la urbanització dels carrers en dos o tres anys (venien les eleccions del 2003). Però, vet aquí que després de cinc anys encara falten molts carrers per urbanitzar i no és veritat, com ha dit vostè als mitjans, que les obres del sector 11-13 ja estiguin acabades.

 

Recordi també que vostè personalment es va comprometre davant dels assistents a la reunió a consultar els veïns si volien el soterrament de les línees telefòniques i elèctriques. Desprès va tirar pel dret i va renegar de la promesa. L’ajuntament té dues sentències del TSJC en contra i encara estan pendents les corresponents als contenciosos interposats pels veïns dels altres sectors de Mira-sol  i també de La Floresta. Podem parlar també de com, als sectors 14-18, després de tres anys, encara no han finalitzat el soterrament telefònic que vostè es va negar a consensuar i que vàrem pagar escrupolosament el 2003.

 

Tercer encanteri: S’anuncia també l’inici de les obres per al desdoblament del col·lector d’aigües pluvials i d’aigües negres que afecta Mira-sol i el barri, també oblidat, de Mas Gener. Potser sóc mal pensant, però després de tants anys de promeses i enganys, ara comencen les obres. Encara recordo que vostè es va comprometre a no connectar (ja ho estan) les pluvials del Turó de Can Mates fins que no estigués acabat el desdoblament de Mira-sol i Mas Gener . Durant més de cinc anys molts veïns han vist amb impotència, en dies de forta pluja, com la porqueria vessava pels seu sanitaris o la seva casa s’inundava. On era vostè llavors? Algú encara recorda la resposta dels seu ambaixador, l’apòstol Joan: “Tranquils, que jo resaré perquè no plogui ”.

 

Per què no es fa públic que ara, als pocs dies de començar les obres, al primer tram de 60 metres de les aigües negres a Mas Gener, ja s’han hagut de fer importants modificacions sobre el projecte per desconeixement de les conduccions antigues a on els tubs estaven sense collar ?

 

Ara esperem que en un dels seus encanteris “preelectorals” Mira-sol tingui finalment la piscina reclamada pels veïns des de fa mes de quinze anys i aprovada ja fa temps en un Ple. Aquest encanteri se li resisteix potser perquè aquesta es la piscina que vostè volia, fos com fos, col·locar al Turò de Can Mates. També se li resisteix l’encanteri per solucionar el problema de les pudors que els veïns d’una zona de Mira-sol vénen patint i reclamant des de fa mes de 1.800 dies.

 

Senyor Recoder, la gent dels districtes no som ingenus i ja coneixem les seves estratègies de manual polític. La manca d’interès, la sordesa crònica i les absències durant quaranta-cinc mesos no es poden intentar solucionar en tres mesos. Allò mes greu de tot plegat és la seva reincidència. Ens està passant el mateix que el 2003: més encanteris.  I com és de dur per nosaltres tornar a la realitat un cop acabades les eleccions !!

  

Jaume Massanés i Papell

Simplement, un veí de districtes

 http://jaumemassanes.blogspot.com/[@more@]

Desactiva els comentaris

Reflexions per compartir amb els meus conciutadans

El fet que l’Ajuntament de Sant Cugat m’hagi nomenat nou Síndic Municipal de Greuges m’ha fet reflexionar. He reflexionat sobre la responsabilitat d’un Síndic de Greuges. 

Ningú neix Síndic, se’l nomena, per tant, per moltes responsabilitats que, al llarg d’una vida, s’hagin assumit, aquesta es una responsabilitat nova. 

Si responsabilitat es l’habilitat d’escollir la resposta, un Síndic, en donar la seva,  hauria de saber prescindir de qualsevol pressió del seu entorn?, es a dir, la seva manera de ser, el seu comportament envers als altres, l’ha de fer veure les coses de forma diferent ?, ha de pensar-les i sentir-les de forma diferent?.  Es evident que sí, si hi ha un problema creat i ha d’intentar resoldre’l conformant una resposta. 

I per això: 

Cal tenir un coneixement cert del problema.

Cal, si convé, saber prescindir de com s’ha creat.

Cal posar-hi experiència i habilitat per saber que fer i

Cal un gran desig per resoldre’l. 

Això es una experiència nova i cal tenir-ho ben clar. El Síndic de Greuges ha de complir les seves funcions amb independència i objectivitat. Es molt clar, però s’ha d’afegir que cal tenir independència mental, emocional i de lligams econòmics, per poder exercir-les com exigeixen aquestes reflexions, examinant les queixes que se li formulin per saber escollir la resposta mes adient i conciliadora.

  Aquesta imprescindible independència hauria de barrejar-se amb un altre qualitat que només pot donar-se quan s’és independent i es la de saber optar per l’ interdependència amb els que necessiten d’ajut  es a dir, saber-se posar en el seu lloc i saber i voler ser dependent d’ells.  

Un Síndic de Greuges, en principi, es podria pensar que no hauria de ser necessari. Es cert, que en una societat ben estructurada, socialment representativa i democràticament participativa, no fora necessari.   

Però, lamentablement no es així, la societat actual no està prou ben organitzada, sovint se’n desentén del individu i aquest es troba ben sol, desorientat i cal ajudar-lo. 

Es per aquest motiu que a Sant Cugat s’ha creat el Síndic de Greuges per defensar les llibertats públiques i els drets fonamentals dels veïns del municipi front d’una Administració amb estructures cada vegada mes complexes i amb menys medis de control.  

Els grups polítics han creat la figura del Síndic i això els honora, independentment que estiguin en l’equip de govern o a l’oposició. S’han posat al costat del ciutadà i  han creat un instrument de democràcia participativa i procediment de control de l’activitat de l’Ajuntament de Sant Cugat i de l’EMD de Valldoreix per ajudar i col·laborar a la bona administració de la ciutat i amb la seva intermediació, contribuir a fer una ciutat socialment mes cohesionada, mes solidaria i mes justa.

 Aquestes reflexions m’han dut a la conclusió de que o be, els hàbits que un ha fet seus, per haver tingut usualment una sòlida consciència per un bon comportament social, concorden harmònicament amb aquestes reflexions o be, cal assumir uns nous hàbits, exercint la responsabilitat de Síndic, d’acord amb aquestes reflexions per tal de que un cop adquirits, formin part, de forma natural, del propi comportament envers als altres. 

I per acabar vull fer una promesa als meus conciutadans: 

El Síndic de Greuges no serà una finestreta mes de l’administració.  Es una persona, com ells, que estarà al seu costat, recolzarà les seves justes reclamacions i exigirà el compliment de les seves resolucions, sigui qui sigui el ciutadà o ciutadana independentment del seu origen, de la seva parla, de les seves idees, de la seva religió i cultura. El Síndic, com es la seva obligació, actuarà amb llibertat i total independència, tenint solament en compte la defensa dels seus drets i llibertats, tot sabent que l’única força que te es la força moral i aquesta força li ha de donar l’administració amb el seu total recolzament 

Rebeu tot l’afecte del nou Síndic. 

Jaume Clavell

[@more@]

Desactiva els comentaris

Vergonyós ¡¡ Tot continua igual després de 1.772 dies.

Transcripció literal del escrit entregat al registre general de l’Ajuntament amb data 9 de setembre del 2005 i registrat amb el numero E/30052

Excmo. Sr. Alcalde de Sant Cugat

Muy Señor mío:

Desde la Asociación de Vecinos que presido, y a petición de algunos vecinos, nos dirigimos a Vd. para hacerle saber, NUEVAMENTE, nuestro malestar por la situación actual del problema de malos olores que desde hace años padecemos en el barrio de Mira-sol, así como para exigir la solución urgente del mismo, dado que creemos que está en manos del Consistorio que Vd. preside el hacerlo. Uno de los malos olores característicos de la zona proviene de la riera que atraviesa el barrio cerca del Centro Social del mismo y de las bocas de alcantarillado colindantes. La causa probable de este mal olor está probablemente asociada al mal estado del alcantarillado, presencia de aguas fecales en la riera y falta de -mantenimiento y limpieza de la misma. El mal olor se hace patente en las tardes calurosas de verano.

Como se deduce de lo ya expuesto, no se trata solo de un problema de malos olores, sino de un problema mas serio, que puede desembocar en graves riesgos para la salud pública, de la cual su Consistorio es obviamente responsable. De hecho, ya este verano se ha constatado una plaga de mosquitos en la zona, dada la facilidad para su reproducción en las múltiples charcas de aguas fecales de la riera. Le recordamos también que en la zona existen áreas de uso público como el Centro Social, el parque infantil, la Escuela Catalunya, el campo de fútbol y la Iglesia del barrio que se ven también afectadas.

La existencia del problema ha sido reiteradas veces comunicada a diversos miembros del Consistorio que Vd. preside de forma verbal y mediante escritos registrados en este ayuntamiento (cartas con registro el 3 de Mayo del 2002, n° E2002010643 y el 20 de Octubre del 2004, n° E2004027763 entre otras). Por lo tanto, consideramos que el Consistorio que Vd. Preside no puede alegar desconocimiento del problema ni falta de interés por parte de los vecinos en buscar una solución dialogada al mismo.

A la vista de esta situación, esta Asociación le presenta este escrito, al que se adjuntan 67 firmas de vecinos afectados.

Los vecinos no tenemos la intención de seguir presentando cartas de queja. SOLICITAMOS del Consistorio que preside la SOLUCION INMEDIATA del problema. Y en tanto se estudian medidas definitivas, esperamos que tomen medidas paliativas para aminorar el problema y se mantenga informada a esta asociación de las medidas previstas. Agradecemos la actitud tomada por el Sr. Recasens en nuestra última reunión, a principios de verano, en que mostró interés en la resolución del problema y prometió acciones al respecto. No obstante, a fecha de hoy, ya finales de verano, el problema sigue sin resolverse. Por todo ello les comunicamos que, en caso de no ser atendida nuestra petición procederemos a hacer público dicho problema en los medios de difusión adecuados, así como a tomar las medidas legales que estén en nuestra mano para denunciar los hechos en busca de una solución que nuestro ayuntamiento no nos da.

Aprovechamos asimismo la presente, para recordarle que en fecha 25 de Abril de este año las asociaciones de Sant loan de Mirasol y Can Vallhonrat de Rubi solicitaron una reunión de la Comisión de Olores, solicitud que no ha obtenido ninguna respuesta por su parte y que del estudio de olores que estaba previsto para el mes de Mayo pasado tampoco tenemos ningún conocimiento a fecha de hoy.

Sin otro particular, y a la espera de que nos conceda en breve una entrevista para buscar una solución dialogada al problema, se despide atentamente,

Fdo: Antonio Boirá, presidente AAVV Sant Joan de Mira-sol

Sant Cugat del Vallès, 5 de Septiembre del 2005

Desprès de 1.772 dies tot continua igual.

[@more@]

Desactiva els comentaris

Que opinem dels nostres governants municipals

Tal com varem anunciar al  butlletí numero 25 de data 20 de novembre del 2006 hem volgut saber quines són aquelles propostes que els ciutadans volien trobar-se en els programes electorals de les pròximes municipals.Hem pogut contactar amb 63 persones del nostre municipi. D'aquestes, 16 no han volgut donar la seva opinió ja que segons ells el que diguin els ciutadans no compta, "els politics fan el que volen, encara que fagin veure que ens escolten, sobretot en campanya electoral".Entre les 47 persones que han volgut col·laborar hem trobat moltes coincidències en quant a les seves peticions, però curiosament  també moltes referències a com voldrien que fos el tarannà dels nostres politics locals i el funcionament municipal.És per això que hem dividit aquest document en dues parts. Avui exposarem un resum de les mancances politiques a Sant Cugat agrupades per blocs i en el proper número detallarem les peticions realitzades. 

NO INFORMEN - La principal queixa és el desconeixement que la població, en general, té sobre l’activitat del equip municipal i els acords que es prenen als Plens. Reconeixen que seria difícil seguir una retransmissió completa per radio o televisió, però veurien amb bons ulls un resum menys detallat per el coneixem general. També podria ser consultada per Internet o inserida dins d’ un diari o revista municipal.

NO ESCOLTEN - Es queixen també de les dificultats de poder exposar la seva opinió, suggeriment o queixa. Per exemple, per poder parlar en un Ple o en un Consell de Districte has  d’ esperar-te fins al final, entre quatre o cinc hores, per poder parlar en un curt espai de temps, i obtenir una resposta que desprès rarament es materialitza. Per un altre part molts es queixen de que la gran majoria de vegades no reben tampoc resposta als escrits que presenten a l'ajuntament.

GUERRA ENTRE PARTITS - En el joc de la política tothom accepta la existència de dos grups,  qui governa i la oposició. El que és difícil d’entendre per la gent és que tot el que proposa l’oposició a Sant Cugat sigui rebutjat per l’equip de govern per venir d’ on ve. Si s’acceptés tot allò que en definitiva fos positiu per la ciutadania tots hi sortirien guanyant, inclòs l’equip de govern.

EXISTEIXEN DOS SANT CUGATSLa descentralització és la queixa que apareix més vegades. És generalitzat el convenciment de que l’ajuntament deixa de banda els districtes i alguns barris de la ciutat.Manca d’equipaments, manteniment escàs, obres inacabades, inseguretat, etc.És evident que no interessa perquè la seva gent o els seus representants no li són afins  o per escàs interès i rendibilitat electoral.

NO COMPTEN AMB NOSALTRESLa participació ciutadana obté també un alt nivell de descontent. És generalitzat el convenciment de que a l’ajuntament no li interessa potenciar la participació ciutadana en la gestió de la ciutat, tot al contrari del que faria un ajuntament intel·ligent i plenament democràtic. Els veins diuen que ja no van als Consells de Districte i els Grups el Treball perquè són solament una pantomima per cobrir les aparences i ja estan tips de promeses i enganys.

NO CONECTENTambé es reclama que els politics siguin més propers a la gent i als seus problemes. Sobretot voldrien un alcalde i uns regidors que no estiguessin tant de temps al seu despatx o assistint a  conferencies d’economia mundial, en inauguracions d’empreses privades, etc. Dóna la sensació que s’estan promocionant permanentment.Demanen que de forma regular trepitgin el territori, que visitin les obres, que agafin l’autobús, que passegin per els voltants de les escoles publiques, que entrin als casals, que parlin amb la gent, etc… en definitiva que escoltin. Solament ho fan quan s’acosten les eleccionsRelacionat amb el punt anterior existeix una certa curiositat per saber la feina que fan determinats regidors  i si això justifica sous elevats de jornada completa.Descentralització o Sanitat són algunes de las regidories nombrades.

PASSAR-SE LA PILOTADemanen la transversalitat. No és acceptable que un regidor digui “aquest no es un problema de la meva àrea” . Un regidor és, sempre i en qualsevol lloc, el representant de l’ajuntament.

LLISTES OBERTESHa estat una sorpresa que algunes persones demanin que les llistes per les eleccions municipals siguin obertes. Alguns no han votat a un partit perquè no coincideix amb el seu programa, tendència o filosofia però que per temes de la ciutat potser votarien a algun dels seus components per la seva capacitat. 

[@more@]

Desactiva els comentaris