Crònica d’un engany

En les obres d’urbanització dels sectors 14 al 18 de Mira-sol/Valldoreix Sud, finalitzades amb retràs a finals del 2003, estava inclòs el soterrament de les línies telefòniques.

L’ajuntament de Sant Cugat del Vallès va imposar, sense preguntar als veïns, el soterrament de les línies telefòniques i que aquests paguessin un 50% del seu cost, aproximadament uns 180.000 euros.

Aquest fet i d'altres van fer que es portessin les corresponents contribucions especials a un contenciós administratiu davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya del que actualment ja s’han produït dues sentències favorables als veïns, pendents d’execució pel recurs presentat per l’ajuntament del que s’espera sentència definitiva en pocs dies.

 

El mes de maig del 2005 els veïns van convocar una roda de premsa denunciant que el soterrament, després de dos anys, encara no s’havia realitzat, però ja l'havien pagat mitjançant les contribucions especials.

 

El mateix mes l’ajuntament anuncia que les obres començaran el 6 de juny i que calculen que estaran finalitzades en sis mesos.

El mateix mes de juny, en altres declaracions als mitjans locals, segueixen confirmant que estaran acabades entre setembre i desembre del 2005 depenent del sector.

 A finals de gener del 2006, en aquest sector, el soterrament de les línies ni tan sols ha començat.

L’ajuntament argumenta que el responsable és Telefònica i intenta escapolir-se de la seva responsabilitat.

Finalment el regidor de Descentralització, Xavier Cortès tot i mostrar-se escèptic amb el compromís de Telefònica assegura que l’ajuntament treballarà perquè es compleixi un nou compromís de tenir acabat el soterrament a finals d’abril del 2006.

També es confirma que l’ajuntament, incomprensiblement, no ha aplicat cap clàusula de penalització per retràs de obres.

 

El 31 de maig del 2006 tot continua igual, llavors la màxima responsable de Territori, Mercè Conesa, assegura  que definitivament tot estarà acabat a finals del 2006.

Demanem públicament a l’ajuntament una reunió conjunta amb la companyia telefònica per esbrinar que passa, però no rebem resposta.

 

Es cert, que a finals de novembre del 2006 es varen activar les obres iniciant la instal·lació uns armaris distribuïdors, però als pocs dies tot va quedat aturat.

Avui, a febrer del 2007 tot continua igual. S’ha demanat a l’ajuntament informació sobre l’estat del soterrament i ara ens diuen  que esta previst finalitzar-ho a finals de març.

Se’ns comenta que és responsabilitat integra de Telefònica, però el tècnics de la companyia ens asseguren que l’ajuntament no va acabar les infraestructures de connexions amb els habitatges fins agost del 2006 (?).

 

Davant d’aquesta QUARTA PROMESA INCOMPLERTA, l’Associació de Sant Joan  i la plataforma del Contenciós Administratiu dels sectors 14-18 de Mira-sol/Valldoreix Sud volem denunciar públicament  l’ incompliment per part de l’ajuntament de Sant Cugat dels compromisos adquirits públicament davant dels veïns.

    En definitiva l’ajuntament té cobrats dels veïns uns 180.000 euros (aproximadament uns 30.000.000 de pessetes) des de fa tres anys per unes obres que no han finalitzat. Han incomplerts les seves promeses quatre vegades i encara avui no sabem quan s’acabarà el soterrament.   Per tot això, ho denunciem públicament als mitjans de comunicació de Catalunya i també hem iniciat el procés de denuncia al Síndic de Greuges i al Parlament de Catalunya. 

 

Mira-sol a 12 de febrer 2007

ASSOCIACIÓ DE VEÍNS SANT JOAN DE MIRA-SOL.

PLATAFORMA CONTENCIÓS ADMINISTRATIU SECTOR 14-18 de MIRA-SOL/VALLDOREIX SUD.

 

[@more@]

Desactiva els comentaris

Sols incompetència ?

He leído recientemente en su periódico una carta referida a la casa de un conocido ex tenista y he visto publicada la fotografía de un contenedor que hacia mas de un año que estaba ocupando media calle, y que como por arte de magia había desaparecido al publicarse dicha fotografía.

No me extraña en absoluto, estas cosas son normales en San Cugat del Vallès, especialmente en los barrios periféricos como la Floresta, les Planes, Mirasol, etc.

En mi caso concreto, un vecino construyó una terraza junto a mi parcela y se apropio de 37 metros cuadrados de esta. Me personé en el Ayuntamiento y un abogado de urbanismo me dijo verbalmente que no tenia mayor importancia y que no hacia falta poner la correspondiente denuncia pues podía recuperar estos metros cuadrados cuando yo quisiera, pues así constaba en mis escrituras ya que la terraza estaba construida sin licencia municipal y por consiguiente era ilegal.

Craso error de confianza el mío. La casa fue vendida, y al tener conocimiento de este hecho puse la correspondiente denuncia documentada con planos, escrituras, fotografías y toda la documentación correspondiente.

Después de dos años y medio hube de enviar un correo electrónico al Sr. Alcalde rogándole información al respecto. Me contestaron rápidamente, y me citaron para una entrevista personal y muy amablemente se me expuso que aunque la terraza era ilegal habían pasado 5 años y ellos no podían hacer nada al respecto, y si quería recuperar la parte de parcela que me habían ocupado debía acudir a la justicia ordinaria y poner una demanda civil.

 ¿Cómo es posible tanta incompetencia? Hacen falta dos años y medio para hacer un informe? ¿No controlan las obras que se realizan en su municipio?Por mi parte, sigo pagando el IBI de una parcela de la cual 37 metros cuadrados. no disfruto, y espero que la justicia civil ponga las cosas en su lugar (en ella confío). Cuando escucho que los Ayuntamientos piden mas competencias porque dicen que son la administración mas cercana al ciudadano simplemente se me hiela la sangre.   

Vicente Segarra Gómez 

La Floresta San Cugat del Valles

 

[@more@]

Desactiva els comentaris

Cridem la cultura a consell

¿Què és allò tan valuós que no pesa res, no té preu ni propietari, no és obra de ningú, no s’esgota i no està mai perfectament acabat? És la cultura. És el bé més gran de la nostra comunitat.A Sant Cugat la cultura té l’empenta que té gràcies a la implicació de les entitats cíviques, les associacions populars i les institucions. De tot plegat, el teixit associatiu és el gran contribuent a la cultura local.Però les entitats han estat molt descontentes des de fa força temps amb la gestió que ha fet l’Ajuntament dels afers culturals.

El teixit associatiu no s’ha sentit escoltat pel govern municipal. I no ha pogut participar dels plans d’acció cultural del consistori.Fins ara hi havia un Consell de Cultura. Tothom deia que era inoperant. Servia per informar i per no res més. I per això l’Ajuntament va endegar el procés participatiu del Pla de Cultura. Els ciutadans van poder dir la seva en un conjunt de sessions al llarg de 2004 i 2005.El Pla de Cultura es va fer realitat amb un document de conclusions, que vinculava l’equip de Govern. Es va aprovar fa un any i mig el Pla de Cultura. I ara arriba el primer pas d’aplicació. S’ha fundat de bell nou el Consell de Cultura. Té unes característiques ben diferents i pot aportar noves maneres de fer. D’entrada, està format per una quinzena de membres, escollits per les entitats i pel consistori, a parts iguals.Què ha de fer el nou Consell de Cultura?

Es tracta d’un organisme d’assessorament i, per tant, no és decisori. Ara bé, les seves atribucions són una novetat a la ciutat. Diguem aquí tres funcions, per condensar en elles totes les seves atribucions. El Consell ha d’examinar el pla d’acció i el pressupost de la regidoria de Cultura. Aquesta capacitat de supervisió prèvia s’estén a la supervisió posterior, és a dir a l’estudi dels resultats de tot l’any. Per tant, el Consell analitzarà que es farà i, també, com s’ha fet.I la tercera funció, parlant a grans trets, és vetllar perquè el Pla de Cultura s’apliqui, pel que fa les grans línies en equipaments, àmbits d’acció i condicions de participació de les entitats.

Aquí el Consell de Cultura, que està format per membres d’entitats i persones de prestigi, pot aprofitat el seu cabal creatiu per aconsellar línies de treball i per fer propostes concretes a l’Ajuntament.Val a dir que el Consell també es comunica amb les entitats, perquè les pot convocar per informar-les i per escoltar les seves aportacions.Tota aquesta descripció del nou Consell de Cultura no ha de fer-nos pensar en normativa, sinó en una oportunitat nova per a la cultura de Sant Cugat. Ara és el moment del Consell de Cultura. I ens fem algunes preguntes i que diem en veu perquè tothom en tingui coneixement. Se sentiran per fi escoltades les entitats pel govern? Hi haurà motius per criticar la cultura institucional com a política d’aparador? Es promourà les activitats de les entitats en comptes de fer la competència des de l’Ajuntament? Es pensarà en els districtes i en els barris?

Cridem la cultura a consell, al Consell de Cultura.

F.A.V. – Federació d'associacions de veïns de Sant Cugat del Vallès

[@more@]

Desactiva els comentaris

Serveis per tothom ?

En el darrers dies l’ajuntament anuncia tot cofoi que molt aviat tindrem una oferta mes ampli d’equipaments sociosanitaris privats.

Un gimnàs per a dones i dues noves residencies per a gent gran, una de les quals tindrà un balneari propi que aprofitarà les aigües termals.
Be, tot lo que siguin nous equipaments per la gent gran es positiu per la nostra ciutat, però la pregunta es qui podrà pagar els 1.000 o 1.500 euros al mes que costa una residencia privada.
Per descomptat que la gent gran amb pocs recursos no. Llavors tindrà que esperar un o dos anys, si te sort, per poder entrar en l’única residencia publica que tenim ?.
Quan tindrem un pla d’equipaments socialment just que contempli els serveis públics que necessita la gent gran de la nostra ciutat ?

[@more@]

Desactiva els comentaris

Perquè no escolten ??

Atès les queixes rebudes de veins i pares d’alumnes sobre les perilloses condicions de trànsit als voltants del Institut d’Educació Secundaria Arnau Cadell, aquesta redacció va mantenir una reunió amb la Direcció del Centre. Un cop mes varem poder constatar un exemple de com el nostre ajuntament ni escolta ni respon. 

El 30 de setembre i el 15 de desembre de 2004 (FA DOS ANYS ¡¡) la Direcció de l’escola en representació del Consell Escolar del centre va dirigir  dues cartes a  Lluís Recoder (Alcalde) i Àngels Solé (Regidora de serveis personals) avisant sobre les condicions perilloses de trànsit, manca de senyalització i de voreres en l’entrada al carrer Villadelprat i pontet de Can Brou. 

Textualment deien: “ Centenars de persones, alumnes i treballadors de l’Institut i del centre Jeroni de Moragues hi passen cada dia, a peu i fins i tot en bicicleta, veient-se sorpresos massa sovint “emparedats” literalment entre el mur del pont I el cotxes. “ “ Potser a nivell municipal hi ha altres temes d’Educació més difícils o que requereixen més la vostra dedicació, però creiem que atès que els nostres són problemes de Via pública I prevenció de riscos us agrairem que us adreceu als responsables d’aquestes àrees perquè estudiïn les nostres demandes. Hi podríem afegir  una demanda de més neteja al nostre carrer ….També seria necessari alguna indicació de no aparcar “sobre la senyal de STOP de la calçada” dins de la corba del carrer Villadelprat fins a l’entrada al pontet de Can Brou, perquè dificulta el gir d’autocars (sobretot al mati) I encara entorpeix més la difícil circulació a aquella hora.” 

La Direcció del Institut també va presentar en el seu moment propostes per “pacificar” el tràfic. Doncs bé, a dia d’avui encara estan esperant alguna resposta o solució al problema.La situació encara s’ha agreujat més per el fet de la desaparició del policia municipal que regulava el tràfic a la entrada i sortida dels alumnes. 

Des d’aquest butlletí demanem que l’ajuntament, per respecte i responsabilitat, parli amb la Direcció del Centre per buscar la millor solució a fi a efecte de que mai haguem de lamentar un accident de greus conseqüències.

[@more@]

Desactiva els comentaris

Mobilitat, asignatura pendent

El passat mes de novembre el regidor de mobilitat de l’Ajuntament de Barcelona presentava les conclusions del pla de mobilitat ciutadana i reconeixia que la tendència prevista era insostenible i la ciutat podia quedar col·lapsada l’any 2018.

Proposava, entre altres solucions, potenciar el transport públic i reduir un 6% els vehicles privats que circulen per la ciutat. 

Aquestes conclusions són també aplicables a Sant Cugat i cal fer un pla de mobilitat que realment funcioni, que sigui “viu i actiu” on tothom pugui aportar les seves idees i contempli totes les accions necessàries per:  

FACILITAR LA MOBILITAT DE LES PERSONES

Quan parlem de la mobilitat, moltes vegades ens oblidem de les persones i la seva seguretat.Caminar moltes vegades és una missió impossible, per exemple: 

El perill que suposa anar caminant per la carretera, sense voreres, fins al Eroski o  al institut Leonardo da Vinci.

Les dificultats i risc dels veins de Coll Favà per anar caminant a la estació de la Renfe.

Arbres, postes de llum o telèfon, senyals de tràfic no alineades o al mig just de les voreres.

  POTENCIAR EL TRANSPORT PÚBLIC

Cal una xarxa d’autobusos que connecti els barris perifèrics amb l’estació del Ferrocarrils. Els veins de Can Magí, Torreblanca, San Francesc i Coll Favà ho porten demanant fa molts anys. Això permetria deixar molts cotxes a casa. 

Tampoc es pot solucionar, com fins ara, la cobertura d’autobusos necessària, per cobrir el creixement de la ciutat, allargant el seu recorregut. Calen més unitats per evitar els recorreguts “turístics”. 

Millorar la freqüència de pas dels autobusos que uneixen els districtes amb el centre. 

Habilitar al costat de les estacions del Ferrocarrils amplies zones d’aparcament públic accedint-hi amb el bitllet combinat del tren. El que ha passat amb la nova urbanització de l’estació de Mira-sol és l’ exemple a no seguir. 

Seguir pressionant a Renfe per millorar la freqüència dels trens i el manteniment de la línia.  El mateix per acabar l’arc ferroviari que permeti anar en les dos direccions: El Baix Llobregat i el Barcelonès. 

Incrementar els taxis de Sant Cugat. Tenim un rati molt baix  i els seus professionals es queixen del poc recolzament que reben. 

Millorar el sistema de transport públic durant les nits dels caps de setmana i festius perquè la nostra joventut pugui sortir a divertir-se amb seguretat. 

PROMOURE  L’ÚS DE  BICICLETES

Es veritat que s’han construït quilometres de carril bici, però ens calen més.Falten també ubicacions on deixar les bicicletes i mesures de seguretat, tan  per els ciclistes com per els  vianants. 

OPTIMITZAR LES DIRECCIONS DELS CARRERS

Cal fer un estudi seriós de les direccions de circulació  del carrers de  Sant Cugat  des   d’un punt de vista de tot el seu conjunt, no solament d’una zona.Cal escoltar també als veins, botiguers i associacions.

Manquen també  indicadors de com arribar a molts llocs de la nostra ciutat. 

 MILLORAR LA SEGURETAT

Es necessari augmentar el nombre de semàfors als barris perifèrics i als districtes. El mateix és aplicable a les bandes reductores de velocitat. No cal esperar que es produeixi un accident greu per instal·lar-los.  

Fer un bon manteniment de les senyals de tràfic tan verticals i horitzontals. 

Però per damunt de tot, que la policia local  i els Mossos d’Esquadra facin complir el seguiment estricte de les normes de circulació.

—————

Aquestes i altres mesures contribuiran per una part a millorar i agilitzar el tràfic a la nostra ciutat i per l’altre minimitzar el impacte que suposarà l’increment de vehicles provinents del Turo de Can Matas i Vullpalleras, el desdoblament de la carretera de Cerdanyola, la nova via d’accés a la escola ESADE i a la instal·lació d’ un IKEA en el nostre municipi.  

Si per el contrari seguim amb una visió parcial dels problemes i amb un alt grau d’immobilisme ens podem trobar, abans que Barcelona, que un dia haguem de deixar el cotxe en mig del carrer

[@more@]

Desactiva els comentaris

Un programa electoral fet per els santcugatencs

Un altre Sant Cugat vol recolzar una idea gestada a conseqüència d’uns comentaris fets per uns quants veïns en l’ entorn d’ un sopar informal d’estiu. 

Per que aquesta vegada no som els propis ciutadans qui diem als nostres politics locals el que volem ? ” 

Es més, desprès del desànim  per la pobre participació en les darreres eleccions al Parlament de Catalunya, també seria bo que els ciutadans expliquessin com els agradaria que fossin o actuessin els politics i el propi ajuntament. 

 Cal recuperar la implicació de la ciutadania en el procés democràtic.  Nosaltres estem treballant ja en un document base on encabir les propostes sobre aquestes dues qüestions: 

§          Què volem per Sant Cugat ?

§          Com voldríem que fossin els nostres politics ? 

Obrirem dos vies per recollir les propostes: 

a.- Qualsevol ciutadà de Sant Cugat ens pot enviar la seva proposta o opinió mitjançant un correu electrònic a la nostra adreça: stcugat2@wanadoo.es  

b.- Un altre Sant Cugat farà reunions amb veins i associacions per recollir també les seves propostes. 

Totes les aportacions quedaran unificades i reflectides en un document final que es publicarà en el nostre butlletí  a finals de gener.

També s’enviarà una copia a tots els grups politics, associacions, entitats  i mitjans de comunicació de la nostra ciutat.

[@more@]

Desactiva els comentaris

Agraïment

Quan el 20 de juny de l’any passat varem començar la aventura de editar aquest butlletí ho varem fer amb molta il·lusió però també amb el dubte de quina seria la acceptació per part dels ciutadans de Sant Cugat. 

Pues be, avui aquest temor ja esta superat. Som mes de mil cinc-cents subscriptors i amb menys d’un any hem rebut mes de deu mil visites al nostre bloc.

També posàvem el butlletí a disposició de les associacions I entitats de Sant Cugat  i avui ja col·laboren amb nosaltres la gran majoria de associacions de veins i moltes entitats de la nostra ciutat. Això ens demostra que la nostra percepció inicial de que feia falta un mitja de comunicació, realment independent, al servei exclusiu  dels ciutadans i del teixit associatiu de la ciutat era certa. 

Ara tenim nous reptes:  

§          No decebre a tots aquells que han cregut amb nosaltres.

§          Mantenir la independència en la nostra línea editorial.

§          Millorar l’estructura i els continguts del butlletí.

§          Superar els dos mil subscriptors.

§          Incrementar el nostre recolzament al teixit associatiu i d’entitats de la nostre  ciutat. 

I tot això nomes ho podem fer si seguim comptant amb el vostre suport, opinió i col·laboració. Moltes gracies ciutadans de Sant Cugat del Vallès.  

La Redacció.

Butlletí electrònic  Un altre Sant Cugat

Suscripcions: stcugat2@wanadoo.es

[@more@]

Desactiva els comentaris

Festa de Tardor

Arriba la Festa de Tardor i ja ens porta un benefici. És el benefici d’animar-nos a retrobar-nos i a posar davant nostre, davant de tots, les aspiracions que tenim com a veïns i com a membres d’entitats per al nostre barri, per al nostre districte, per al nostre poble. I és que el pes dels mesos, que passen empesos per les obligacions personals i els amors particulars, … el pes dels mesos ens fa oblidar en part aquelles esperances que algun cop hem dit i compartir amb els veïns.

Són esperances que hem dit força vegades, quan ens hem aplegat, i que també hem escrit aquí i allò on hem pogut. Són esperances i peticions que hem exposat també als polítics, perquè hi posin de la seva part allò que pertoca a la seva responsabilitat en les coses públiques. I com que moltes vegades no tenim gaire fortuna, per molt que insistim i per molt que estimem el que diem, ens oblidem dels propòsits col·lectius.

Però arriba la Festa de Tardor i, pel sol fet que s’activi aquesta convocatòria, ja rebem un benefici. Ens retorna el record de les esperances comunitàries i dels projectes cívics. Recuperem il·lusió, intel·ligència, alegria i compromís. I fem una llista d’objectius, en la qual hi ha per a tots els barris i per a tots. Pensem en un millor transport públic, en la urbanització de carrers que ara són de terra o en l’atenció sanitària sense demores, entre d’altres aspiracions per a un Sant Cugat a tocar de mans, el que hem de viure ara i aquí.

Aquest és el benefici que ens aporta la Festa de Tardor. Ens retrobem i composem de nou, com si fos el primer any, una llista modesta i assenyada d’aspiracions i propostes. Diguem-ho amb tots els termes. Són aquestes les aspiracions de la gent del meu carrer, del meu districte, de la meva ciutat. I són les peticions que fem. I convidem tothom a conèixer aquest Sant Cugat de les aspiracions cíviques i veïnals, perquè conèixer la ciutat no és altra cosa que conèixer els veïns, conèixer les persones i les seves aspiracions. Per això us convidem a participar de la ventura de la Festa y de la Tardor, és a dir, a gaudir de la companyia, el respecte i l’afecte dels companys que porten les entitats al carrer. Des de 1976 ha estat així, perquè aleshores es va voler guanyar la llibertat i la democràcia. Enguany ho celebrem de nou i tornem a treballar pels valors que van originar la Festa de Tardor.

Federació d’Associacions de Veïns

Sant Cugat del Vallès

 

 

 

 

[@more@]

Desactiva els comentaris

No tot s’hi val en política

Hi ha una dita que diu que en política tot si val. Doncs bé, darrerament sembla que en el nostre Ajuntament tenim un fidel seguidor d’aquesta teoria.

Ens estan acostumant que davant de problemes greus el millor és fer unes declaracions dient que la culpa la tenen altres. Evidentment això pot amagar una falta d’ arguments, una falta de voluntat política o incompetència per resoldre els problemes.

Per exemple, al últim exemplar de la revista municipal SATCUGAT avui CIU ha publicat el següent text:

“” El que sorprèn es que alguns que aquí estan a l’oposició, però encara – i esperem que per pocs dies- estan al govern de la Generalitat, no es responsabilitzin dels efectes dels aiguats a Mira-sol, quan saben que l’Agencia Catalana de l’Aigua (organisme competent (?) en la matèria i depenent del Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya, ha trigat mes d’un any a autoritzar els desdoblament del col·lector d’aigües negres que passa per camí de Sant Cugat a Papiol i, a hores d’ara encara no ha donat autorització pel desdoblament d’alguns trams de la riera al mateix districte de Mira-sol. Això es una bona gestió ? Això es el que hem d’esperar del govern del nostre país ? ……. finalment diu que si l’ACA fes la seva feina com cal ni a La Floresta ni a Mira-sol tindrien els problemes que tenen. ”

Qui no conegui la història complerta s’ho podrà creure, però els que durant tants anys estan patint el problema de les aigües pluvials i residuals a Mira-sol estan indignats, ho consideren com una burla i una manipulació de la realitat.

Es per això que uns quants ciutadans de Mira-sol i Mas Gener, ens han demanat que publiquem al nostre butlletí aquestes preguntes dirigides a l’equip de govern:

- Per què no s’explica que portem deu anys demanant solucions ?

- Per què no s’explica quant temps varen perdre canviant el projecte d’ aigües pluvials amb la idea, desprès descartada, del dipòsit regulador sota el camp de futbol de Mira-sol ?

- Per què no s’explica la promesa que va fer l’alcalde de no permetre les connexions de les aigües pluvials de Can Matas fins que no estigués solucionat el problema a Mira-sol ? Ara ja estan connectades i agreujant encara més el problema ?

- Per què no s’explica que al octubre del 2005, desprès d’ emetre un informe desfavorable sobre el projecte del clavegueram presentat per l’ajuntament, per defectes en el projecte, l’ACA va requerir a l’Ajuntament informació complementària ?

- Per què no es diu que l’ajuntament no va aportar aquesta informació fins el febrer del 2006, cinc mesos desprès ?

- Per què no es diu que l’ACA va autoritzar el projecte del clavegueram al maig d’aquest any. Què s’ha fet des de llavors?.

- Per què no s’explica que en els projectes no està inclòs el tram final de Mas Gener on conflueixen totes les rieres (Can Cabassa, la Guinardera i Valldoreix) en una sola, més estreta i en molt mal estat de conservació ?

- Per què no han valorat el risc que això suposa per Mas Gener ?

Des d’ aquí li demanem al autor d’aquest escrit al “SATCUGAT avui” que abandoni la practica de manipular la informació per uns interessos que no són els dels ciutadans.

La informació ha de ser sempre complerta i objectiva.

Rectificar i reconèixer errors dignifica la classe política.

 

[@more@]

Desactiva els comentaris